miércoles, 10 de octubre de 2012

De les meravelles

Quines coses es troben a faltar quan una es troba fora de casa.
  
Una pensa que els amics. Que la familia. Que la teva vida quotidiana.. , però em meravella aturar-me aquesta nit i pensar en la pitera salvatge que està menjant-se tota l’andana, en les converses a la parada del metro, en la caiguda de la tarda sobre els camps. Trobe a faltar això com abans apropar-me al cor de València creuant un pont amb res en les butxaques .

I és precissament, ara, estant fora, quan m’he trobat amb el fill del forner i amb la seua « Postal ». Anava a incloure altre poema, el més conegut, però és aquest i no un altre el que ha d’estar ací.

Saps que han llevat la teua estatua de la plaça del poble? Què diries d’aquesta situació? Amb tot el que passares… (Ara ja tenim televisió!!)

Només necessite parlar en valencià quan estic amb els xiquets quan dormen, amb les plantes i amb els gats. Però aquesta entrada havia de ser en valencià.

Però com es posible que digueren que eres el poeta de la mort…

  POSTAL

(D'ells ahunits surt amor, d'algun acte.

Ausiàs March)

Arbres de l'Albereda, aquella font amable

que sona entre les fulles, el carrer de Colom,

el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.

Caminàvem els dos aquell dia d'agost.

Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.

Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,

un amor cast i humil, un amor religiós,

amb unes ganes de plorar d'agraïment

perquè t'havia dit que et volia i m'havies

contestat que em volies. Irromperen de sobte

les trompetes de jazz, el carrer de Russafa

tan divers dels neons en els establiments,

alegre de teatres, de cafès i de vida.

Tu duies un fesmil en una mà;recorde

com el vares tallar mentre et parlava jo.

En arribar a casa, el duies a la boca.



-Quina sort tingueres, Isabel!


( Llibre de les Meravelles. Vicent Andrés Estellés)

4 comentarios:

  1. Oh! Bueno, no sé si te sirve de consuelo, pero volverás a Vlc... :)
    Es extraño cuán poética puede resultar semejante ciudad en la "manos" adecuadas, o en las palabras oportunas ;)

    Requete muaaac!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Pues sí. Uno puede estar en el reino de las maravillas y no verlas por ningún sitio o estar en el museo de los horrores y alucinar, ¿no? Todo depende del ojo, del estado de cada uno. Mira que estoy agradecida por estar en esta ciudad, ya lo sabes. Me gusta, es muy dinámica, cultural, acogedora... pero más ella que sus gentes.

      Eliminar
  2. Hoy pienso en la importancia de los espacios, de mi ciudad.Ayer por la tarde moría delante de mis ojos, en mi calle, un hombre, desconocido, sin rostro pues murió con el rostro pegado al asfalto, ante la mirada indiferente de mis vecinos, unos seguían comiendo su pizza en la terraza contigua, yo seguía con mis recados.
    Hoy he madrugado para disfrutar del placer de la lectura sin ruidos, sin interrupciones y me asomo al balcón, no pasa nadie por la calle, todavía, pero no dejo de ver la silueta de ese hombre en el espacio de la acera de mi calle que ya tiene un poco más de historia.
    Los espacios son importantes, las ciudades de nuestra vida también. Hoy te mando un trocito.
    El puente del Real, paséalo y cuando llegues al centro observa la luz, es especial. Siempre he pensado que volver a Vlc es volver a ese punto para decir "Ya estoy en casa" como Dorothy en El Mago de Oz(gran película)
    Besos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí,por favor,el Puente del Real, la Avda. Blasco Ibáñez (en otoño, cuando crujen las hojas) y la vista del cauce del río desde el puente hasta las Torres. Estoy en la cuna del modernismo y yo añorando la terreta. Supongo que algunos lugares se te meten dentro, como algunas situaciones, como otras personas.Sin embargo, soy plenamente consciente de que soy una privilegiada por estar donde estoy y por estar como estoy. Pobre hombre.

      Eliminar